Xabier Sabalza, director d’Innovació i Societat de la Informació del Govern basc, és el president de METAPOSTA, SA, que enllesteix en aquests moments la sortida al públic de la seva aplicació, l’aposta del Pla Societat de la Informació 2015 per la creació d’una caixa forta i bústia a Internet.

Pregunta: En quin estat es troba la posada en marxa de METAPOSTA?

Resposta: S’estan fent les proves operatives a les infraestructures a EJIE (servidors, sistemes d’emmagatzematge, registre de l’aplicació i la integració i comunicació de les institucions i empreses emissores, també conegudes com a emissors). Alhora, han començat les proves de l’aplicació amb un conjunt d’usuaris escollits (betatesters), unes cent cinquanta persones, amb el propòsit de comprovar l’aplicació abans d’obrir-ne l’ús al públic.

P. Aquests betatesters ja treballen des d’algun dels emissors, quantes institucions i empreses participen actualment a METAPOSTA?

R. Els emissors que mantenen una integració més acabada són les entitats bancàries, com ara BBK, Kutxa i Caja Vital, a més d’Ipar Kutxa i Caja Laboral; també Bankoa i Lagun Aro. Així mateix, s’han integrat operadors d’aigua, energia i companyies d’assegurances. En total, deuen ser una quinzena les entitats que estan avançant en diferents àmbits graduals d’integració.

P. METAPOSTA es presenta com un projecte promogut pel Departament d’Indústria del Govern basc per impulsar la societat de la informació, però també compta amb inversors privats. Qui hi ha darrere de METAPOSTA?

R. A l’hora de crear la societat METAPOSTA es va agafar com a model la participació d’empreses públiques i privades que caracteritza e-Boks (el referent de METAPOSTA a Dinamarca). D’una banda, han de ser entitats representatives de l’Administració pública i el sector privat, perquè l’activitat de METAPOSTA s’adreça a tots dos àmbits. A més, la composició del consell ha de ser neutra, en la mesura que es pugui, en el sentit que agents externs confiïn en qui participa en el capital. Així, el conjunt d’accionistes està format pel Fondo Ezten (Gestión de Capital Riesgo del País Vasco, SA), que depèn del Departament d’Indústria, Innovació, Turisme i Comerç del Govern basc, i EJIE, la societat d’informàtica del Govern basc, que representa el Departament de Justícia i Administració Pública. Amb la finalitat d’obtenir una representació màxima del món empresarial i econòmic del País Basc, també en formen part les cambres de comerç de Bilbao (Biscaia), Guipúscoa i Àlaba, a més d’actors de l’àmbit tecnològic i dels serveis, de gran importància en l’economia basca, com ara la corporació tecnològica Tecnalia, referent en el seu àmbit al País Basc, Mondragón Inversiones, representant del primer grup empresarial basc, i Gupost, empresa representativa del quart sector, impulsada pel grup Gureak, que promou la integració de les persones amb discapacitat.

P. METAPOSTA sorgeix, en principi, dins del Pla Euskadi Societat de la Informació; ara bé, en el futur quin serà el seu àmbit d’actuació?

R. Primer de tot, la mateixa tecnologia i Internet fan que els serveis de METAPOSTA siguin accessibles fora del País Basc. És a dir, METAPOSTA és accessible des de qualsevol lloc del món en què hi hagi senyal telefònic o Internet. Cal també assenyalar que diversos actors que són emissors de METAPOSTA, del sector de la banca, els serveis o l’energia, operen arreu de l’Estat. Ells mateixos demanen que METAPOSTA sigui un projecte que transcendeixi la Comunitat Autònoma del País Basc. I, d’altra banda, el propòsit del Govern basc és que METAPOSTA col·labori amb altres institucions en l’impuls de la societat de la informació.

P. Quin lloc ocupa METAPOSTA en el seu àmbit en el marc de l’Estat espanyol i de la Unió Europea?

R. En l’actualitat, al món hi ha tres models de servei a Internet en l’àmbit en què METAPOSTA desenvolupa el seu paper. D’una banda, estan els portals ciutadans de l’Administració pública, com ara norge.no, de Noruega, i mon.service-public.fr, de França. D’altra banda, hi ha els sistemes de digitalització de les companyies de correus per gestionar els seus serveis. I, finalment, els models de caixa forta a Internet, entre els quals hi ha l’e-Boks de Dinamarca, que ofereix serveis en l’àmbit públic i privat; METAPOSTA segueix aquest model.

P. Quines són les virtuts de METAPOSTA respecte de possibles competidors?

R. Atès que METAPOSTA sorgeix des de l’impuls públic amb suport privat, és fonamental el compliment estricte del corpus legal europeu, estatal i autonòmic basc en l’àmbit de la societat de la informació i l’administració digital. Això fa que l’operatiu de METAPOSTA sigui molt estricte des del punt de vista legal, la qual cosa esdevé la seva senya d’identitat respecte d’altres serveis comercials. I a més té un propòsit de fomentar dins de la comunitat autònoma basca que els ciutadans aprenguin com utilitzar el certificat de signatura electrònica reconeguda, la notificació electrònica i altres mitjans electrònics.